es
Boeken
Irene Solà

Canto jo i la muntanya balla

  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    I a vegades, quan hi vaig, esbufegant, em toca suaument el front, i el llom, i em diu que ho he fet bé, i em diu coses boniques que no entenc però sí que entenc. I en aquest tocar-me hi ha tot el seu amor, i en el meu córrer per salvar-la hi ha tot el meu amor.
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    I no haver après la por. Perquè hi ha coses que no vols aprendre, que no hauries d’aprendre, i les aprens per sempre. I ja no es pot fer res, ni es pot voler res, ni sentir res, de tanta por. Ni es pot tornar a ser com s’era abans, perquè abans no s’havia après la por. La por, quan t’agafa, és el final. I llavors s’han de prendre les pastilles i s’ha de dormir i l’endemà, o l’altre, s’ha de tornar a començar.
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    té els ulls plens de les coses que sap.
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    Que la vida, i el món i la història i tot el que passa, n’és plena, de coses dolentes que han ocorregut quan no tocava, on no tocava, i mentre ningú les aturava.
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    plou mai al gust de tothom
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    No hi ha pena si no hi ha mort. No hi ha dolor si el dolor és compartit. No hi ha dolor si el dolor és memòria i saber i vida. No hi ha dolor si ets un bolet!
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    La pluja ve de llocs i sap coses.
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    plor comença com un animal petit. Com un sol núvol, com una boira fina al pit. Comença com un mal diminut, com una inflor lenta. Com un malestar, com un osset travessat sota el coll, com un seguit de pedres a
  • Mobsmobaciteerde uitvorig jaar
    me n’adono, de les trampes que em fa la memòria. Dels paranys que em para el cap, que em pensa només les coses bones, que tria les pomes boniques de la safata, i llença, com peladures, com castanyes bordes, les coses dolentes, com si no haguessin sigut. I no sé jo què fa patir més: si pensar només els records bons i deixar fer a l’enyor, tan punxegut, i a la frisança aquesta que mai s’assedega, i que emborratxa l’ànima. O si banyar-me als rierols de pensament que em porten cap als records tristos, dolents i tèrbols, i m’ennueguen el cor i em deixen encara més òrfena de pensar que el meu home no era pas l’àngel que jo corono. I que no m’estimava prou, com, de fet, no estima prou cap home.
  • Yolitaciteerde uitgisteren
    Llença-hi el cor, també, aquí al mig del camí, entre el fang i les romegueres.
fb2epub
Sleep je bestanden hiernaartoe (maximaal 5 per keer)