Les últimes dècades han posat de manifest fins a quin punt interessen els marges de la literatura si volem veritablement entendre el seu centre, el restringit grup d'obres que conformen el cànon. El desafiament que afrontem en aquests moments rau en l'ampliació del nostre punt de vista: la literatura ha canalitzat la resposta de la societat europea (i no només de l'europea) quan s'ha enfrontat a les dificultats de la seva història. Entendre cabdalment la seva funcionalitat, la seva utilitat (potser aquesta paraula, des del moment en què hom la qüestiona, sigui la clau dels nostres dubtes actuals) passa per la investigació de les inquietuds que la van incitar i de les respostes que va concitar. En altres termes, la dimensió pragmàtica de la literatura pot ajudar-nos a entendre i a conservar el paper primordial que ha ocupat des que l'home va aprendre la màgia de la paraula i l'eficàcia de l'escriptura.
