Albert Jané ha trescat per bona part de les muntanyes del país (amb alguna incursió als Alps), del Pirineu al Montsant, passant per les serres de la Franja de Ponent. A l'Aneto, posem per cas, hi va pujar tres cops als anys cinquanta, en una època en què, envoltat d'extenses glaceres, pujar-hi tenia quelcom d'èpic. Però no voldríem donar la idea errònia d'un Jané atlètic i prou. El seu objectiu no ha estat mai córrer a fer rècords i sumar cims. Ell és, sobretot, dels qui caminen per conèixer millor el nostre país: la seva orografia i hidrografia, la seva fauna i flora, la bellesa d'una mar de boira, el sospir d'una deu, el silenci dels prats, etc., però sobretot les cases de pagès i la gent que hi malviu, els costums dels pastors… I, d'una manera especial, Jané sent una veritable pruïja per a conèixer i assaborir els noms de cadascun dels elements del nostre paisatge.
A més a més, àvid lector com és de diccionaris, no és estrany que Jané quedi embadalit davant un mapa, i encara més si contempla una panoràmica des d'un punt alterós. I és que un mapa és com un diccionari visual d'un territori.
Coincidint amb la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Jané, Núvol publica aquesta conferència inèdita, pronunciada el 10 d'octubre de 2006 al Centre Excursionista de Sabadell, una lliçó amena de llengua, un document de divulgació per al gran públic sobre toponímia, que fa de bon llegir. Jaume Macià i Guilà i Cesc Prat i Fernández.
